Aprovada per les Corts en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat celebrades el 31 d’octubre de 1978.
Ratificada pel poble espanyol en referèndum de 6 de desembre de 1978.
Sancionada per S. M. el Rei davant les Corts el 27 de desembre de 1978.

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

JOAN CARLES I, REI D’ESPANYA, ATOTS ELS QUI VEGEN I ENTENGUEN AQUESTA CONSTITUCIÓ.

SAPIEU: QUE LES CORTS HAN APROVAT LA CONSTITUCIÓ SEGÜENT I EL POBLE ESPANYOL L’HA RATIFICADA.

PREÀMBUL

La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seua sobirania, proclama la voluntat de: Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just. Consolidar un Estat de Dret que assegure l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.

Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llen gües i institucions. Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tots una qualitat de vida digna.

Establir una societat democràtica avançada, i Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra. En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent CONSTITUCIÓ

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1. 1.

Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

2.La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.

3.La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

Article 2.

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

Article 3. 1.

El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la.

2.Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3.La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

Article 4. 1.

La bandera d’Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplària que la de cadascuna de les vermelles.

2.Els Estatuts podran reconéixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Aquestes s’utilitzaran juntament amb la bandera d’Espanya en els edificis públics i en els actes oficials.

Article 5. La capital de l’Estat és la vila de Madrid.

Article 6. Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seua activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la Llei. L’estructura interna i el funcionament... »

INICIO

SIGUIENTE

FINAL